DONDE EL TIEMPO SE DETIENE

             

                             ON EL TEMPS S´ATURA

 Hi ha moments, instants on el temps sembla aturar-se

en aquest espai on els silencis parlen més que les paraules...

  Es un joc infinit  del projector d´ombres , el contemplar el teu 

rostre i aquesta sesibilitat d´uns ulls que brillen cuan pateix l´esperit

i les emocions afloren , quan el ànima es despulla  i la pell queda al descobert, apareix la teva essència...

     Hauriem potser reescriure les nostres vides a poc a poc... fer-hi

canvis de latitud y de dates y esborrar dels nostres rostres tota noticia de nosaltres mateixos.   En aquesta seqüència del lapse del àlbum de la teva vida... descobreixes la naturalesa que no sols mostrar y nues la teva existència  davant meu, desgranant, desfollant totes les capes que envolten el teu ésser montrant...

  I així et observo i apareixes sempre davant meu sense atisvo de vestidures, sense rostres ni bastidors buits, sense fons blancs.

  Tot en tu és revelador, sense parlar  esbozas t´estimo de sensacions absents de so, traspassant la frontera del llindar de l´iris

senyals d´amor per aquestes meus retines, en aquest silenci on sobren les peraules...

   Voldria amb el pinzell de las mevas mans plasmar en el llenç del teu cos meu calor , desfer aquesta madeixa  de fil amb dolçor, guarir agonies amb tendresa, ser testimoni del teus sonriures sense censura, tornar la llibertat a la teva ment captura y danyada pel passat, escriure noves pàgines d´aquest amor present...

" No deixaré entrar la tristesa, ja no pot, per aquestes portes y finestres entre ara láire del mon..."